""

jueves, 5 de marzo de 2009

Txoria-txori

No estoy dispuesto a perderme maravillas como esta por perjuicios estúpidos. Esto también forma parte de la cultura que me es próxima.

 

Hegoak ebaki banizkio
nerea izango zen,
ez zuen aldegingo.
Bainan, honela
ez zen gehiago txoria izango
eta nik...
txoria nuen maite.

Si le hubiera cortado las alas
habría sido mío,
no habría escapado.
Pero así,
habría dejado de ser pájaro.
Y yo...
yo lo que amaba era un pájaro.

 

Letra extraída de  musikazblai.com

9 comentarios:

Eulogio dijo...

Yo hace mucho tiempo que tengo la jaula en el desván, vacía.

Merce dijo...

Yo nunca tuve jaula :)

Sarinha dijo...

Te das cuenta, así comparando de que el euskera ocupa mucho menos que el castellano?? :) Un besito!!

Moisés P. dijo...

los prejucios nunca deberían ocultarnos los ojos, y en este caso los oídos...
feliz fin de semana Fermin

Jaume Pros dijo...

¡Precioso!

Max Birrax dijo...

Es una letra preciosa, gracias por compartirla, compañero.

¡Un abrazo!

Cèlia dijo...

L'euskera, en qualsevol país civilitzat, seria patrimoni de la humanitat! llengua única al món, reducte d'un passat proper... Tots tenim el deure de protegir-la, no pas de destruir-la!

Joan dijo...

una llengua és una manera d'entendre l'entorn, d'explicar-lo, de submergir-s'hi. Els esquimals expliquen de vuit o deu maneres diferents el blanc i els ianomamos ténen moltes paraules per dir verd. Això és una meravella. Però sembla ser que això, segons alguns, és un càstic diví (recordeu la torre de babel) i han arribat a creure's que la seva llengua és la única autoritzada per la divinitat. Per això a l'estat espanyol no s'ensenya a les escoles de moltes regions que aquesta diversitat és una cosa fantàstica i rica. Per això des del centre es preten eradicar qualsevol llengua que no sigui el castellà. Als que sou castellans us deu estranyar aquesta percepció, però quan porten tres-cents anys provant d'esborrar la llengua dels teus pares, dels teus avis, a còpia de decrets, prohibicions, persecucions, la perspectiva cambia. En un país normal es protegirien totes les llengues com una cosa sagrada. Però aquest no és un país normal.

Anónimo dijo...

Esta musica y su letra, si, en mi sangre entra. Josemari

Publicar un comentario