""

viernes, 27 de junio de 2008

Na es això, companys, no es això.

No es eso, compañeros, no es eso.
Para quien no lo sepa, el "Ball de Vells" es una tradición vallenca, recuperada hace unos años. En ella un grupo de actores hace una actuación satírica sobre los hechos más destacados de la ciudad en el último año. El Grupo del Teatro Principal se encarga de ponerla en escena. Transgresores y ácidos en la critica, (para mi gusto un tanto excesivas las alusiones al sexo. No soy un cicatero, pero si tenemos en cuenta que se dirige a un público familiar, creo que el excesivo recurso a este tema, para conseguir la sonrisa fácil, puede ser un tanto gratuito).
La parodia, como no puede ser de otra manera, gira siempre en torno a la gestión pública del municipio. Los políticos de la "Casa de la Vila" el capellán, personajes de la vida pública de la ciudad en general, son blanco de la sátira. Sana costumbre la de reírse de nosotros mismos.
Pero, y aquí viene el verdadero motivo de este escrito, el que suscribe piensa que la vida pública de los políticos acaba allá donde acaban los actos en los que actúan como tal. Su vida privada es suya. Cada uno de nosotros tiene su círculo de amistades, su pareja, su familia y su forma personal de emplear el tiempo libre, en lo que más les apetezca. Y quienes se dedican a la política también.
Ruanes, casco antiguo, Museo Casteller, ubicación de los nuevos centros docentes, Nit de Premis, presupuestos municipales, catalogación de edificios a preservar, centro logístico de Baiona... Muchos temas sobre los que satirizar, lo otro, lo de rebuscar en la vida familiar de los personajes públicos; me parece, como poco, nada elegante. Ese no creo que sea el sentido histórico de los versos satíricos del "Ball de Vells". Para hacer mera critica "rosa" ya tenemos esos programas televisivos, que tanto criticamos, pero que comienzo a dudar que no nos gusten. El GTP tiene gente, lo suficientemente inteligente, para no tener que echar mano de estos recursos.
Suerte que nadie de los aludidos leerá esto. Seguro que si lo leyesen me crucificarían.
Que nadie piense que mis afinidades, por cuestiones personales o políticas, con los criticados, me ha inducido a realizar este escrito, antes al contrario, es con quienes hicieron la critica con quienes he mantenido siempre mas relación, y afinidades

7 comentarios:

Joan dijo...

estic d'acord, tot i que de vegades hi ha gent que en públic ténen una actitut moral (que sovint volen imposar als altres) i en privat fan el contrari. No ho dic pel cas que comentes perquè jo no hi era i no ho vaig escoltar. Però soc dels que penso que, quan accedeixes a un lloc públic (polític) has de ser honrat, honest i conseqüent, i allò que facis en privat ha de ser congruent amb allò que exigeixes en públic. Ja sé que la realitat és la que és i és molt difícil, però uns mínims han de ser exigibles. Per altra banda, tens raó quan dius que la forma de fer la crítica ha de ser intel·ligent i no caure en vulgaritats que poden banalitzar el missatge que vols donar.

fermin dijo...

El que passa Joan, es que en el cas que ens ocupa, del que es parlava es de si aquest sur amb aquest, que si l'altre ho ha deixat amb el altre i coses així. I company, crec que no es això.

Anónimo dijo...

Després de llegir el teu comentari sobre el Ball de Vells de Valls m’agradaria puntualitzar alguns aspectes del teu escrit:

1) No és cert que el motiu principal de la representació sigui “hace(r) una actuación satírica sobre los hechos más destacados de la ciudad en el último año”. El Ball de Vells és un ball popular d'argument senzill i planer, i de llenguatge còmic, barroer, ple d'al•lusions eròtiques, gests obcens i paraules mal sonants (d’aquí les continues “alusiones al sexo”). Tracta de les batusses còmiques que sostenen una colla de matrimonis, malavinguts per raó de la diferència d'edat en cadascuna de les parelles. Els marits figuren ser vells xarucs, mentre que les dones són encara joves i eixerides. A les parelles els aconsellen al Senyor Rector, el Batlle i l’Agutzil (en el cas del Ball de Vells de Valls d’enguany, una monja, dues alcaldesses i una mossa d’esquadra). Aquestes autoritats queden en evidència a l'utilitzar mètodes corruptes i autoritàris per a solucionar les disputes (únic moment en que s’aprofita per satiritzar al voltant de la “gestión pública del municipio”).

2) El Ball de Vells, per motius evidents, no “se dirige a un público familiar”. Entenc, però, que a prioiri ningú pot saber la naturalesa de l’espectacle (encara que sent el quart any que es representa, la majoria de gent ja ho sap). Caldria, doncs fer més explícit que es tracta d’un espectacle dirigit a públic adult per evitar malentesos i/o situacions incòmodes (una simple nota al programa de festes seria suficient).

3) Puc compartir amb tu l’opinió (i la crítica) sobre el fet de que alguns versos estiguéssin relacionats amb la vida privada dels personatges públics. Però també cal dir que del teu escrit es desprèn que tota l’estona (com en “esos programas telivisivos”) es parlava de la seva vida privada i això, simplement, no és cert; si mal no recordo, tan sols un parell de versos feien referència a la vida privada de la Sra. Batalla i la Sra. Segú. Quedar-se amb l’anècdota d’un parell de versos també “me parece, como poco, nada elegante”.

4) Per últim la frase més suculent de l’escrit: “Suerte que nadie de los aludidos leerá esto. Seguro que si lo leyesen me crucificarían”. Simplement et dic que no et dediquis a fer prediccions perque no les encertes i espero que per tu discrepar no signifiqui crucificar… oi que no?

Res més… ah sí! Els que representen el Ball de Vells formen part del Grup del Teatre Principal i no del Grupo del Teatro Principal com, erròniament, esmentaves en el teu escrit.

fermin dijo...

Anònim, no vull fer mes prediccions, no sigui que m'equivoqui, dic això perquè no se si tornaràs a passar per aquí, espero i desitjo que si.
Del teu comentari es desprèn una certa crispació. Be, jo accepto les teves apreciacions, pot se si que després de quatre anys lla podem saber de quin pal va El Ball de Vells. Accepto el error comes en quan a la temàtica de la representació. Potser, o no tan potser, he pecat de poca documentació a l'hora de explicar de que anava aquesta tradició.
Bàsicament la meva critica anava dirigida al fet de barrejar la vida personal de personatges públics han aquest afers i amb això en dones la raó, no dic en cap moment que tos els vesos annexin amb aquesta direcció.
Lo de Grup..., Grupo..., no ho capto.
Si tornes per aquí no cal que ho facis de forma anònima, con be veus, jo no ho faig. Si en coneixes, i sospito que si, saps de sobra que encaixo ve la critica, i mes quan cometo un error.

Anónimo dijo...

No es tracta de crispació sinó de discrepar que no es ben bé el mateix.

En termes generals, estem d'acord en la majoria de temes; només volia puntualitzar la naturalesa del Ball de Vells i fer avinent que les referències personals en el Ball de Vells de Valls d'enguany eren, segons la meva opinió, mínimes.

Continuaré escrivint (quan ho cregui oportú) de forma anònima ja que és una opció que contempla el teu blog en el desplegable "Comentar como".

fermin dijo...

Sigui com tu vulguis.
Aquest lloc sempre acceptarà la critica i la discrepància

Josep dijo...

Has vist el Ball de Vells d'enguany? Que t'han semblat? Esperem la teva crítica.

Si no ho ha vist, recorda que per Sant Joan es torna a representar.

Publicar un comentario